-Si ens en tornem per on hem vingut, morirem tots de fam: perquè ara no tenim gens de queviures. En les disset jornades darreres fetes per arribar ací no hem trobat res en el país, o allí on hi havia alguna cosa, nosaltres ho hem consumit passant. Ara pensem en una ruta més llarga, però en la qual no ens mancaran queviures. Hem de fer les primeres jornades tan fortes com poguem, a fi d'allunyar-nos com més millor de l'exèrcit del Rei. Perquè un cop li durem un aventatge de dos o tres dies de camí, el Rei ja no podrà aconseguir-nos; amb poques tropes no gosarà encalçar-nos, i si en té moltes no podrà anar de pressa; i potser també li escassejaran els queviures. Vet aquí-diu Arieu-el parer que jo tinc.
Aquest pla estratègic no podia dur a altra cosa sinó a escapolir-se o a fugir del Rei: però l'atzar dirigí millor l'exèrcit. Perquè en ser de dia, tot d'una es posaren en marxa, tenint el sol a la dreta, comptant d'arribar a posta de sol a llogarrets de la Babilònia: en això no s'enganyaven. Cap a la tarda, els sembla de veure cavalleria enemiga: i aquells dels grecs que es trobaven fora dels rengles, corren a formar-hi. Arieu, que per haver estat ferit s'esqueia a anar en carro, davalla i es posa la cuirassa, així com els que eren amb ell. Mentre s'armen, els exploradors que havien enviat endavant, tornen dient que no és cavalleria, sinó atzembles que pasturen. De seguida tothom va conèixer que el Rei s'havia atendat per alli prop: i de fet, s'obirava fum en els llogarrets no pas lluny. Clearc, però, no marxa contra l'enemic: perquè veia que els soldats estaven rendits i en dejú: i que també ja era tard. Amb tot, no es decanta tampoc d'allí, guardant-se que no semblés que fugia; sinó que mena la seva gent dret endavant i a posta de sol s'atenda amb el cap de la columna en els llogarrets més pròxims, dels quals l'exèrcit del Rei havia arrapinyat fins la fusta de les cases.
Els primers, doncs, s'acampen d'una manera o altra; però els segons, arribant a nit fosca, s'allotgen cadascú on s'esqueia, i fan un gran aldarull cridant-se els uns als altres, talment que fins els enemics els senten, i les avençades més pròximes dels enemics fugen de llurs tendes. Això va ser evident l'endemà: perquè no va aparèixer més pels voltants ni cap atzembla ni campament, ni fum. El Rei mateix, pel que sembla, es va esbalaïr de l'atansament de l'exèrcit i es va veure clar l'endemà pel que va fer.
Més avençada la nit, una terror semblant s'apoderà dels grecs: brogit, tumulte com sol haver-hi quan sobrevé una de aqueixes terrors. Clearc, que s'esqueia a tenir prop seu Tolmides d'Elea, el millor pregó de seu temps, li dóna ordre de cridar silenci i de proclamar tot seguit que els caps fan a saber, que aquell que denunciarà qui és que ha deixat anar un ase entre les armes, rebrà per recompensa un talent d'argent.
En haver-se fet aquesta crida, els soldats comprenen que l'alarma ha estat vana, i que els caps estan bons i sans. A trenc d'alba, Clearc ordena als grecs de posar les armes en fila, talment com en dia de batalla.
CAPÍTOL III
TREVA AMB EL REI I AMB TISSAFERNES
El que més amunt he escrit, que el Rei es va esbalaïr de l'aproximació de l'exèrcit, llavors va ser evident. Perquè ell que la vigília enviava l'ordre de rendir les armes, ara a la sortida del sol envia uns heralds a proposar treves. Aquests, arribats a les avantguardes, demanen els caps.
Les sentinelles havent fet el report, Clearc, que en aquell moment s'esqueia a inspeccionar les files, diu a les sentinelles d'invitar els heralds a esperar-se fins que ell tingui lleure. Disposa llavors les tropes de manera que ofeireixin a l'ull el bell aspecte d'una falanx atapeïda de pertot, i que cap dels soldats sense armes no estigui en evidència; després fa venir els missatgers, i ell mateix els surt a l'encontre, amb els seus soldats més ben armats i més ben plantats, i diu als altres generals de fer el mateix.
En ser davant dels missatgers, els pregunta què volen. Ells diuen que vénen per una treva, amb missió d'anunciar als grecs les intencions del Rei, i al Rei les intencions dels grecs.
Clearc respon:
-Anuncieu-li, doncs, que de primer cal combatre, perquè no tenim de què dinar: i ¿qui gosarà parlar de treves als grecs si no els procura dinar?
Havent sentit aquests mots els missatgers es retiren, i tornen tot d'una, la qual cosa prova que el Rei era per allí prop, ell o algú altre encarregat per ell de la negociació. Diuen que el Rei troba raonable la petició i que tornen amb guies que, si la treva es conclou, els conduiran en un indret on tindran queviures. Clearc pregunta si la treva es fa per aquells que van i vénen per les negociacions, o si també hi haurà treva per als altres. I ells:
-Per a tots-responen-fins que les vostres proposicions hauran estat anunciades al Rei.
Després d'aquesta promesa, Clearc els fa allunyar i celebra un conselclass="underline" i s'opina de fer la treva tot d'una i d'anar en tranquil·litat a l'indret on són els queviures i proveir-se'n.
-També és el meu parer; però no ho comunicaré tot seguit, sinó que ho diferiré fins que els enviats temeran que no hagim refusat de fer les treves; i fins jo crec bo-afegí-que els nostres soldats tinguin la mateixa por.
Quan li sembla el moment oportú, anuncia que accedeix a la treva, i tot d'una prega de ser conduït on són el queviures.
Ells el condueixen. Clearc es posa, doncs, en marxa després d'haver conclòs la treva, amb l'exèrcit en ordre de batalla, i ell mateix a l'avantguarda. Topen amb fossats i canals, tan plens d'aigua, que és impossible de travessar-los sense ponts; però fan passeres amb palmeres caigudes, i amb altres que les tallen.
Allí es va poder veure quin general era Clearc. Amb la mà esquerra tenia la pica, amb la dreta un bastó: si algun soldat dels destinats a aquesta feina li sembla que ronseja, li venta cop i en tria un de capaç: ell mateix posa mans a l'obra, entrant dins el llot, talment que hauria estat una vergonya per tots de no escarrassar-se amb ell. Havia destinat a aquesta feina els que tenien fins a trenta anys: però en veure's l'escarrassament de Clearc, s'hi posen també els més vells. I Clearc s'escarrassava molt més, sospitant que els fossats, no eren sempre tan plens d'aigua: perquè no era pas el temps que es rega el camp; però presumia que, a fi de fer veure des d'aleshores als grecs que hi hauria qui sap les dificultats per a la marxa, el Rei havia deixat anar aquella aigua pel pla.
Bo i marxant, arriben als llogarrets on els guies havien indicat de pendre els queviures: hi havia blat a balquena i vi de palmera i un vinagre cuit que es treu també de les palmeres. Pel que fa als dàtils mateixos, els que s'assemblen als que es venen a Grècia, els deixaven pels esclaus; als senyors en servien de triats, que enamoraven per la bellesa i la grandària: llur color no es desassembla en res de l'ambre. En fan assecar també, que els reserven com a llamins: i són deliciosos durant el beure, però fan mal de cap. Allí també els soldats menjaren per primera vegada el «cervell de palmera»: molts s'admiraven de la forma i del gust tot particular que té: però feia també un mal de cap terrible. La palmera, així que li han arrencat el cim de la tija, s'asseca completament.
Allí hi sojornen tres dies. De part del Gran Rei, arriba Tissafernes amb el germà de la dona del Rei, i tres perses més, i un gran seguici d'esclaus. Els generals grecs els surten a l'encontre, i Tissafernes els parla el primer així, per medi de l'intèrpret:
-Jo, oh grecs, habito un país veí de Grècia: veient-vos caiguts en mals nombrosos i sense sortida, he considerat com una troballa, si podia obtenir del Rei que em concedís de dur-vos salvats a Grècia. Perquè penso que no em serà malagraït ni per la banda vostra ni per la de tot Grècia. Sabent-ho, he fet la requesta al Rei, dient-li que era just de concedir-me aquesta gràcia, havent estat jo el primer d'anunciar-li que Cirus emprenia una expedició contra ell, i d'acudir portant-li un socors juntament amb la nova; que l'únic de tots els que han estat oposats als grecs, no he fugit, sinó que m'he obert pas i m'he ajuntat amb el Rei en el vostre campament, on el Rei havia fet cap després d'haver occit Cirus, i he empaitat els bàrbars a sou de Cirus amb les tropes que veus ara presents amb mi, i que li són les més fidels. Ell m'ha promès de deliberar sobre aquestes coses: però m'ha encarregat de venir-vos a preguntar, per què haveu pres les armes contra ell. I us aconsello de respondre amb mesura a fi que em sigui de més bon fer, si és que puc fer alguna cosa de bo per vosaltres vora del Rei.